|
| | |
|
| | | |
|
Número especial. Homenatge a Ramon Margalef
L’Europa de Margalef
Ecotropía
(Barcelona).
Quan a l’any noranta, els editors de l’edició
en català del Scientific Europe (una obra impulsada per la Comissió
Europea amb la intenció de conjurar un cert sentiment de frustració de la
ciència del continent) buscàvem el científic del país més rellevant i respectat
internacionalment per tal que signés el pròleg, no vam dubtar ni un moment en
proposar a en Ramon Margalef. Catorze anys després, molts dels escrits que els
mitjans de comunicació li han dedicat amb motiu de la seva mort segueixen
qualificant-lo com el científic més rellevant del país. Tal vegada, hom pot
pensar, que aquest persistent qualificatiu ha estat fruit de l’exageració o de
la devoció.
En ciència, catorze anys pot ser un instant o
una eternitat i, de fet, en les pàgines de l’obra que en Margalef prologava el
1990 hi ha pràcticament les mateixes preguntes i respostes que la ciència fa i
es fa avui, amb algunes paraules de més (Comecon) i algunes de menys
(internet). Però el pròleg tenia llavors, i segueix tenint ara, una estranya
entitat pròpia. Els diagnòstics que l’autor hi fa de la nostra civilització, de
la ciència europea (tant oportú ara, amb les eleccions a l’Europarlament a les
portes), de l’educació i del que ens espera amb el nostre malbaratament de
recursos, esdevenen tan actuals, precisos i contundents que requereixen, també
avui, una lectura acurada.
No es pot albirar el futur científic de tot un
continent a catorze anys vista (com a mínim) si no es té una ment privilegiada,
un esperit extraordinari, una sensibilitat singular. Si no s’és, en definitiva,
un dels científics més rellevants i respectats de l’escena internacional.
Justament el que era i ha continuant essent en Ramon Margalef.
Darrera d’aquest personatge, però, sempre hi
ha hagut una persona, propera i alhora difícil d’abastar, a la que rendim
homenatge a través de quatre percepcions plenes d’humanitat.
Jaume Estruch
Editor científic
|
